Esteu aquí: Inici > Gent gran > Caigudes

Caigudes

Introducció:

Una de cada 3 persones grans pateixen una caiguda cada any. Si caiem i no ens fem mal, no vol dir que no hagi passat res, el fet de caure té conseqüències a molts nivells que poden arribar a ser molt greus i ens ha de servir d'avís per tal d'evitar patir noves caigudes. A més a més, cal saber que és possible disminuir el risc de patir caigudes o de patir lesions després d'haver caigut mitjançant petites coses que estan al nostre abast.

Conseqüències:

En caure, ens podem fer contusions i fractures que poden comportar un ingrés a l’hospital, una operació o la pèrdua de mobilitat... Però les caigudes també tenen conseqüències psicològiques: la por a caure i la pèrdua de la confiança en un mateix de ser capaç de realitzar activitats quotidianes sense caure. Com a conseqüència, hi ha una disminució de l’activitat física i una pèrdua de la força que fa augmentar encara més el risc de caure. Caure a casa pot comportar quedar-se durant hores al terra sense poder avisar, fet que pot comportar deshidratació, pneumonia i retràs en el tractament de les lesions. Les conseqüències finals més greus de les caigudes són l’ingrés a una residència o fins i tot la mort.

Problemes i solucions:

Les caigudes acostumen a tenir moltes causes que conflueixen. Si hi ha un defecte al carrer, el veiem a temps i reaccionem amb agilitat per evitar-lo, no caurem. En canvi, si ens falla la vista o l’agilitat, aquest defecte sí que ens farà caure. Sovint tenim doncs una combinación de causes internes i externes.

Factors externs:

• Defectes al paviment, mala il·luminació, terres relliscosos, mal temps

Factors interns:

• Falta de força i d’equilibri
• Problemes de vista i d’oïda
• Altres malalties com problemes de cor, incontinència urinària...
• Falta d’atenció per fer vàries coses a la vegada (com per exemple caminar portant les bosses de la compra i parlant)
• La manera de caure i l’habilitat per evitar la caiguda un cop hem començat a caure (com parem el cop de la caiguda).

Per evitar caure i, així, evitar les seves conseqüències cal:

• Millorar la força, l’equilibri, l’agilitat i la coordinació: mantenim-nos físicament actius!
• Aprendre a aixecar-se (fins i tot es pot aprender a caure!)
• Portar un calçat que no rellisqui i que subjecti bé els peus
• Evitar els terres relliscosos
• Controlar la vista, la oïda, el cor, la incontinència...visitant l'oftalmòleg un cop l'any i l'otorrinolaringòleg si hi ha problemes d'audició
• El metge/la metgessa hauria d’intentar reduir el nombre de medicaments que prenem i evitar els psicofàrmacs en la mesura del possible
• No prendre medicaments que no hagi receptat el metge
• Fer servir ajudes tècniques per la mobilitat si caminem insegurs: bastó, caminador.

Per evitar específicament les fractures cal:

• Millorar la qualitat dels ossos tractant l'osteoporosi
• Protegir el fèmur: els protectors de malucs poden evitar una conseqüència molt greu de les caigudes (la fractura de fèmur)

A casa nostra pensem en:

• Tenir una bona il·luminació a les diferents estances de la casa quan les utilitzem i especialment a les escales.
• Posar baranes a les escales que no en tinguin
• Vigilar els fils elèctrics i altres objectes que estiguin al mig del pas
• Eliminar estores innecessàries o fixar-les a terra
• A la cuina vigilar amb el perill de caure en agafar quelcom del prestatge de dalt de tot
• Al lavabo: recordar que la incontinència d'urgència pot fer que amb les presses fins i tot caiguem abans d'arribar al lavabo
• Obrir el llum si ens aixequem durant la nit
• Vigilar a l’entrar a la banyera perquè hi ha el perill de relliscar, utilitzar ajudes tècniques com terres no lliscants, banquetes per a la banyera, cadires per a la dutxa, barres o agafadors
• Solucions preventives: la tele-assistència domiciliària, el telèfon mòbil i tenir sempre a mà els telèfons d'emergència, 061 de sanitat i 112 d'emergències.