Sala de premsa

Construint un futur d'equitat en salut: Una conversa amb la Dra. Maribel Ponferrada Arteaga

Entrevista Dra. Maribel Ponferrada 1

L'entrevista amb la Dra. Maria Isabel Ponferrada Arteaga, Doctorada en Antropologia i experta en Perspectiva de Gènere, destaca la importància de la perspectiva de gènere en la salut, identificant les desigualtats estructurals i la necessitat d'integrar-la en tots els nivells de recerca i pràctica clínica. Posa de manifest la disminució de dones en posicions directives i la persistència de biaixos de gènere en la concessió de finançament per a projectes de recerca. Ressalta la importància de superar les barreres que limiten l'accés de les dones a l'àmbit de la recerca i salut, especialment a través de la formació en perspectiva de gènere i la promoció de dones en posicions directives. Finalment, destaca la necessitat de continuar evolucionant en la integració de la perspectiva de gènere en la recerca en salut, amb un enfocament inclusiu i multidisciplinari que abordi les desigualtats estructurals i garanteixi una atenció equitativa per a tothom.

11/03/2024

Entrevista a la Dra. Maribel Ponferrada Arteaga, doctorada en antropologia i experta en la perspectiva de gènere en recerca.

-Quina és la teva mirada sobre l’equitat de gènere en la salut?

La perspectiva de gènere, en qualsevol àmbit, implica desvetllar i abordar les desigualtats de gènere en l’accés als recursos materials, considerant la interacció amb altres desigualtats com l’estatus socioeconòmic, l’edat, l’origen, l’estatus de ciutadania, la racialització, la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere, i les discapacitats.

Aquesta implica diverses dimensions:

1) Assegurar que dones i homes, en tota la seva diversitat, gaudeixin d’un nivell complet de benestar físic, mental i social. Això implica diagnosticar i corregir els factors estructurals que condicionen la salut, coordinant les polítiques de salut amb les polítiques econòmiques i territorials. Tot i que les dones tinguin una major esperança de vida, les desigualtats que pateixen es tradueixen en una pitjor qualitat de vida en la vellesa.

2) Garantir un accés igualitari als beneficis dels sistemes de salut, incloent la prevenció i els tractaments, i abordar els biaixos de gènere en la diagnosi i l’atenció. Existeixen biaixos de gènere inconscients en la diagnosi de malalties que produeixen un retard en les diagnosis i una infradiagnosis i poden haver-hi més biaixos també en el temps dedicat a l’atenció de dones i homes. D’altra banda, el col·lectiu LGBTI també pot viure biaixos de gènere, com majors dificultats en l'accés a la salut reproductiva i sexual.

3) Integrar la perspectiva de gènere en la recerca en salut, incloent la inclusió de dones en els assajos clínics i l’anàlisi de les diferències de sexe i les desigualtats de gènere en totes les fases de la recerca. A més, s’ha de prioritzar la investigació dels problemes de salut específics de les dones en diferents etapes de la vida, com l’adolescència, l’embaràs i l’envelliment.

En certes recerques, les qüestions biològiques seran rellevants, però en altres caldrà tenir en compte les desigualtats que afecten específicament les dones a causa de les seves condicions de vida.

-Creus que les dones tenen limitacions a l’hora d’accedir en l’àmbit de recerca i salut? 

En l'àmbit de recerca i salut, les dones enfronten limitacions notables en la seva trajectòria professional. Tot i ser majoria a nivell d'alumnat universitari i en els primers nivells acadèmics com el doctorat, es produeix una disminució significativa de la presència de dones a mesura que s'estabilitzen laboralment. Aquest fenomen, conegut com a "canonada foradada," es manifesta amb una menor representació de dones en graus titulars i, especialment, en càrrecs de catedràtiques.

L'infrarepresentació persisteix en la recerca, amb menys dones liderant projectes i una notable desigualtat en el finançament. Malgrat una taxa d'èxit superior en les dones que sol·liciten projectes, l'import econòmic atorgat a projectes liderats per homes és significativament més elevat.

La maternitat emergeix com un obstacle destacat, afectant negativament la carrera investigadora de les dones. Les dificultats d'accedir al finançament i la manca de suport per la conciliació entre carrera i cura també contribueixen a aquesta discriminació de gènere.

Es necessiten estudis qualitatius i una anàlisi aprofundida dels processos de selecció i finançament per abordar aquestes desigualtats persistents. La formació en perspectiva de gènere i l'impuls de dones en posicions directives són crucials per avançar cap a una major equitat en la recerca i salut.

Un petit exemple en dades és el que ens proporciona “Científicas en cifras 2023”, on es comenta que a nivell de graus titulars i de consolidació de la carrera científica, les dones apareixen en un 44,5% en comparació amb el 55,5% d'homes. A més, el sostre de vidre és evident, amb només el 26,6% de les càtedres ocupades per dones.

Font: Científicas en Cifras 2023 (https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/f4f6bb28-cae5-4da2-85f4-067508c410eb)

-Com creus que el paper del gènere afecta a la percepció de la salut i l'accés als serveis de salut entre la gent gran?

En relació a la percepció de la salut i l'accés als serveis entre les persones grans, el paper del gènere pot incidir en el nivell d'autonomia i presa de decisions de les dones grans, moltes de les quals encara experimenten les conseqüències del sistema patriarcal. Aquesta influència es va reduint, però algunes dones encara pateixen les conseqüències de les pressions socials i familiars que han limitat la seva participació en la vida laboral i pública. A més, factors socioeconòmics i ambientals també influeixen en l'accés als serveis de salut, amb un pitjor entorn que condueix a un accés més limitat als recursos, llevat que hi hagi programes específics de millora. Les dones sol·liciten més serveis als centres d'atenció primària, però poden estar infradiagnosticades en certes malalties, possiblement a causa d'un biaix en la percepció dels seus símptomes en comparació amb els homes. Els serveis de salut poden actuar com a agents de prevenció, connectant les dones grans amb serveis d'activitat física i fisioteràpia preventiva a domicili, tot i que aquesta oferta no està uniformement desenvolupada en tots els àmbits territorials.

-Com ha evolucionat la seva comprensió de la relació entre masculinitats, feminitats i salut des dels seus primers treballs als instituts, fins a la seva investigació postdoctoral?

En els meus primers treballs, centrats en les experiències escolars dels joves mitjançant l'etnografia als instituts, vaig observar qüestions relacionades amb la socialització de la feminitat, especialment entre les dones de classe treballadora. Inicialment, les dones es veien afectades per la percepció de manca de competència i oportunitats, principalment arran del sistema patriarcal. En l'àmbit escolar, vaig detectar la persistència de masclismes ocults, i crec que, en lloc de millorar, la situació pot estar empitjorant.

A més, les desigualtats de gènere experimentades durant la joventut es tradueixen en problemes emocionals entre la gent gran, especialment en aquelles que han estat immerses en el patriarcat i han estat desposseïdes. Aquesta població presenta majors índexs de malalties de demència, psicològiques i cognitives, especialment quan hi ha dependència i manca d'instrucció.

Malgrat els avanços en l'educació i l'accés a feines remunerades per a les dones, la manca de veu continua afectant les generacions més joves. Aquesta desigualtat té repercussions negatives en la salut mental i la percepció de salut de les noies joves, cosa que posa de manifest la necessitat d'abordar aquestes qüestions i promoure l'agència femenina des de les etapes més primerenques de la vida.

-Com valora el paper de la recerca en salut i gènere en la promoció de la igualtat i la justícia social en els sistemes educatius i de salut, i com creu que aquesta recerca pot contribuir a abordar les desigualtats estructurals en la societat?

És clau que tota la recerca en salut incorpori la perspectiva de gènere i que tant investigadors homes com dones hi participin i liderin els projectes per tal d’aportar el seu saber i la seva experiència vital com a éssers amb gènere. Aquesta perspectiva és essencial per reconèixer les experiències diferenciades de les dones, de totes les edats i circumstàncies, i convertir els seus problemes de salut i de vida en qüestions de recerca prioritàries.

La necessitat d’augmentar la presència de dones en la recerca és eminent, especialment aquelles amb formació en perspectiva de gènere. La cultura científica tradicional ha estat transmesa sense qüestionar-se i sense incloure les percepcions i experiències de les dones, especialment de les de sectors marginats i subalternitzats per raons d'origen, classe social o edat.

-Com veu l'evolució del camp de la salut i la recerca en relació amb l’aspecte de gènere, i quins creu que seran els àmbits clau d'investigació en els pròxims anys?

L'evolució del camp de la salut i la recerca en relació amb l'aspecte de gènere presenta progressos significatius, amb la Comissió de la Unió Europea donant major importància als projectes que transgredeixen fronteres disciplinars. Aquest enfocament encoratja la integració de persones d'altres disciplines, promovent la interdisciplinarietat com a pràctica comuna. La necessitat d'una perspectiva més transversal i multidisciplinària emergeix, ja que les col·laboracions interdisciplinàries, tot i que han estat percebudes en cursos de doctorat, encara no són la norma.

És important trencar fronteres no només des d'un punt de vista disciplinari, sinó també impulsant una recerca amb responsabilitat social, centrant-se en l'aplicació pràctica, amb dissenys d'instruments que incorporin les veus de les persones afectades i amb pràctiques com etnografies que acostin la recerca a les realitats ciutadanes.

També s’espera que s’incorpori poblacions socialment excloses per motius com canvis climàtics, guerres, edat o discapacitat. Així mateix, serà clau integrant la dimensió de gènere i la perspectiva de gènere interseccional, assegurant una atenció mèdica i una recerca més inclusives i equitatives per a tothom, i donant un paper més actiu i protagonista a les dones en tots els àmbits de la seva vida i en les futures generacions.